Un script és un fitxer de text que conté un comando en cada línia. Executar un script equival a escriure en la consola els comandos que conté un darrere l’altre.
Per a crear un script en GNU/Linux simplement obrim un editor de text i escrivim el seu codi, per exemple:
#!/bin/bash
echo "Hola, Mundo!"
Aquest scrit simplement mostra per consola el text “Hola, Mundo!”. La primera linia sempre indica el shell o intèrpret de comandos que volem que execute aquest script.
Ara el guardem amb el nom que vulguem i extensió .sh.
Per a executar-lo tenim 2 opcions:
bash script1.sh
chmod a+x script1.sh
./script1.sh
Podem definir variables asignant-les un valor:
nom="Juan"
edat=25
Per a accedir al seu contingut anteposem al seu nom el caràcter $:
echo "$nom te $edat anys"
Podem incloure comentaris anteposant el símbol #.
Per a demanar un valor a l’usuari utilitzem read:
echo "Escriu el teu nom"
read nom
# El que ha escrit l'usuari es guarda en la variable nom
echo "Hola $nom"
Quan executem un scrip podem pasar-li paràmetres des de la línia de comandos. Aquest paràmetres es guardaran en unes variables anomenades $1 per al primer, $2 per al segon, etc.
En la variable $* tenim tots els paràmetres junts i en $# el compte dels paràmetres pasats.
Per exemple, si execute ./lista_nombres.sh Juan Marta Eva Pep sobre el següent script:
echo "El primer nom és $1"
echo "El tercer nom és $3"
echo "Has pasat $# paràmetres, que són $*"
el resultat serà:
El primer nom és Juan
El tercer nom és Eva
Has pasat 4 paràmetres, que són Juan Marta Eva Pep
L’estructura de control if s’utilitza per prendre decisions basades en una condició. Si la condició especificada és certa, s’executa un bloc de codi i si no, s’executa un altre bloc de codi o es salta completament. La forma bàsica d’una sentència if és la següent:
if [ condició ]
then
# Codi a executar si la condició és certa
else
# Codi a executar si la condició és falsa
fi
La condició en un “if” pot ser qualsevol expressió que retorni un valor cert o fals. Pots utilitzar operadors i comparadors per construir condicions.
Els operadors són diferents segons el tipus de les dades que estem comprovant. Alguns dels més comuns són:
=: Igual a!=: No igual aExemple:
if [ "$opció" = "sí" ]
then
echo "Has triat sí."
fi
-eq: Igual a-ne: No igual a-lt: Menor que-le: Menor o igual que-gt: Major que-ge: Major o igual queExemple:
if [ $edat -ge 18 ]
then
echo "Ets major d'edat."
else
echo "Ets menor d'edat"
fi
-a: “i” lògic (AND)-o: “o” lògic (OR)!: Negació lògica (NOT)Exemple:
if [ ! $edat -ge 18 ]
then
echo "Ets menor d'edat"
fi
if [ $edat -ge 18 -a $te_carnet = "sí" ]
then
echo "Pots conduir"
fi
-e: Comprova si un arxiu o directori existeix.-f: Comprova si existeix i és un arxiu.-d: Comprova si existeix i -es un directori.-s: Comprova si un arxiu existeix i no està buit.-r: Comprova si tenim permisos de lectura sobre el fitxer o directori-w: Comprova si tenim permisos d’escriptura sobre el fitxer o directori-x: Comprova si tenim permisos d’execució sobre el fitxer o directoriExemples:
if [ -d /ruta/a/la/carpeta ]
then
echo "El directori existeix"
fi
if [ -s arxiu.txt ]
then
echo "L'arxiu no està buit"
fi
if [ ! -r arxiu.txt ]
then
echo "No tens permisos per a llegir l'arxiu"
fi
Pots anidar múltiples sentències “if” per gestionar condicions més complexes. Aquí tens un exemple d’anidació:
if [ $edat -ge 18 ]
then
if [ "$té_licència" = "sí" ]
then
echo "Pots conduir."
else
echo "Ets major d'edat però no tens llicència."
fi
else
echo "Ets menor d'edat."
fi
Això permet gestionar casos en què hi ha múltiples condicions que s’han de complir o no.
En el cas de anidar múltiples “if” en el “else” podem juntarles amb “elif”. Per exemple el codi:
if [ $edat -gt 18 ]
then
echo "Ets menor d'edat"
else
if [ "$té_licència" = "sí" ]
then
echo "Pots conduir."
else
echo "Ets major d'edat però no tens llicència."
fi
fi
podríem fer-ho més senzill amb “elif”:
if [ $edat -gt 18 ]
then
echo "Ets menor d'edat"
elif [ "$té_licència" != "sí" ]
then
echo "Ets major d'edat però no tens llicència"
else
echo "Pots conduir"
fi
El comando exit finalitza l’execució d’un script i no s’executarà cap codi despres del mateix. Normalment se li pasa un número que indica el resultat del script (exit 0 sol significar que el script ha acabat correctament i exit 1 o qualsevol número major que 0 indica que ha hagut un error).
Això ens permet poder fer comprovacions sense haver de anidar molts if...else if, per exemple:
if [ -e $1 ]
then
echo "No existeix el fitxer $1"
exit 1
fi
# resta del codi...
Si volem comparar una variable amb més de 2 valors podem anidar varios if o utilitzar una sentència case que compara una variable amb diversos patrons i executa el codi basat de la coincidència. Per exemple:
#!/bin/bash
echo "Escull una opció (A, B, o C):"
read opcio
case $opcio in
A)
echo "Has seleccionat l'opció A."
# Afegiu aquí el codi per a l'opció A
;;
B)
echo "Has seleccionat l'opció B."
# Afegiu aquí el codi per a l'opció B
;;
C)
echo "Has seleccionat l'opció C."
# Afegiu aquí el codi per a l'opció C
;;
*)
echo "Opció no vàlida."
;;
esac
Al acabar cada bloc has de posar ;; per a que no continue l’execució del codi del bloc següent. L’ús de *) proporciona una opció per qualsevol entrada que no coincidisca amb cap de les anteriors.
Per a fer que un codi s’execute més d’una vegada (per exemple per a cada paràmetre o per a cada element d’un arxiu) tenim els bucles. El bash tenim 3 tipus de bucles: for, while i until:
for s’utilitza per recórrer una llista d’elements i executar una seqüència d’instruccions per a cada elementwhile s’executa mentre una condició siga certauntil s’executa mentre una condició siga falsaL’estructura de control for es fa servir per recórrer una llista d’elements i executar una sèrie d’instruccions per a cada element de la llista.
La seua sintaxi bàsica és la següent:
for variable in llista
do
# Codi a executar per a cada element de la llista
done
On:
variable és una variable que prendrà el valor de cada element de la llista durant cada iteració.llista és una sèrie d’elements separats per espais que vols recórrer.Exemple: volem mostrar cada paràmetre pasat (recirda que la llista de paràmetres la tenim en $*)
for param in $*
do
echo "Paràmetre: $param"
done
Exemple: volem recórrer una llista de noms que tenim guardats en una variable i imprimir-los:
noms=("Ana" "Bob" "Carlos" "David")
for nom in "${noms[@]}"
do
echo "Hola, $nom"
done
Aquest for recorre la llista de noms i imprimeix un missatge per a cada un d’ells.
Podem fer que la llista siga una sequència de números. Per exemple, aquest bucle for escriurà els números de l’1 al 5:
for numero in {1..5}
do
echo "Número: $numero"
done
També pots utilitzar un for per recórrer tots els arxius i subdirectoris d’un directori. Per exemple, aquest for llistarà els arxius d’un directori:
directori="/ruta/al/directori"
for arxiu in "$directori"/*
do
echo "Arxiu: $arxiu"
done
També podem utilitzar for amb una variable contadora que es pot incrementar o disminuir en cada iteració, igual que en la majoria de llenguatges de programació. Per exemple:
for ((i=1; i<=5; i++))
do
echo "Iteració $i"
done
Aquest for comença amb i=1, incrementa i en cada iteració i s’atura quan i és major que 5.
Aquest bucle continua executant el codi que conté mentre que la seua condició siga certa, per exemple:
#!/bin/bash
numero_secret=42
echo "Adivina el número secret (entre 1 i 100):"
read intent
while [ $intent -ne $numero_secret ]
do
echo "No has encertat. Intenta-ho de nou."
read intent
done
echo "Ho has encertat!!!"
És igual que el “while” el codi s’executa mentre que la condició siga falsa. Per exemple:
#!/bin/bash
contrasenya_correcta="secret123"
intents=0
echo "Introdueix la contrasenya correcta:"
until [ "$intent" = "$contrasenya_correcta" ]
do
read -s intent # El modificador -s oculta la contrasenya mentre l'usuari l'escriu
echo # Afegeix un salt de línia després de l'entrada de la contrasenya
if [ "$intent" = "$contrasenya_correcta" ]
then
echo "Contrasenya correcta. Accés concedit."
else
echo "Contrasenya incorrecta. Intenta-ho de nou."
fi
intents=$((intents + 1))
done
echo "Nombre d'intents: $intents"
Fixa’t que $((...)) calcula una expressió.
Dins d’un bucle les comandes continue i break fan que es deixe d’executar el codi:
continue s’utilitza per saltar l’iteració actual del bucle i passar a la següent iteració.continue, qualsevol codi que segueix a continue dins del bucle no s’executarà per aquesta iteració, i el bucle avançarà a l’iteració següent.Exemple:
for numero in {1..5}
do
if [ $numero -eq 3 ]
then
continue # Salta la iteració actual si el número és 3
fi
echo "Número: $numero"
done
Aquest bucle imprimirà els números de l’1 al 5, però saltarà la iteració quan numero sigui igual a 3, és a dir, mostrarà els números 1, 2, 4 i 5.
break s’utilitza per sortir immediatament del bucle.break, es finalitza el bucle actual i s’executa la comanda següent després del bucle.Exemple:
for numero in {1..10}
do
if [ $numero -eq 5 ]
then
break # Surts del bucle quan el número és 5
fi
echo "Número: $numero"
done
Aquest bucle imprimirà els números de l’1 al 4 i, en arribar al 5, sortirà del bucle sense completar les iteracions restants.
En resum, continue s’utilitza per saltar a la següent iteració dins del bucle, mentre que break s’utilitza per sortir del bucle.
Moltes vegades hem de fer un script per a treballar amb dades que es troben en fun fitxer de text. La forma més habitual d’accedir a les dades del fitxer és utilitzant un bucle while amb la següent sintaxis:
while IFS="delimitador" read -r camp1 camp2 camp3 ...
do
# Ací el nostre codi
done < "nom_del_fitxer"
on IFS indica el caràcter utilitzat en el fitxer per a delimitar els diferents camps dins de cada línia.
Per exemple, tenim el fitxer usuaris.txt amb els noms i contrasenyes d’usuaris que hem de crear:
juan:1234
marta:5678
El script que crearia aquest usuaris podria ser alguna cosa com:
#!/bin/bash
fitxer_usuaris="usuaris.txt"
while IFS=":" read -r nom_usuari contrasenya
do
# Comprova si l'usuari ja existeix
if id "$nom_usuari" &>/dev/null
then
echo "L'usuari $nom_usuari ja existeix."
else
# Crea l'usuari amb la contrasenya
useradd -m -p $(openssl passwd -1 "$contrasenya") "$nom_usuari"
echo "L'usuari $nom_usuari ha estat creat."
fi
done < "$fitxer_usuaris"
Quan el nostre codi és molt gran podem “dividir-ho” en funcions per a que siga més clar. Les funcions són blocs de codi que poden ser cridats i reutilitzades en diferents parts d’un script. Cada funció és com un xicotet script al qual podem cridar dins del nostre script.
saludar() {
echo "Hola, $1."
}
saludar "Juan"
saludar "Marta"
saludar és una funció que mostra un salut amb el primer paràmetre que li pasem. La cridem posant el seu nom. La eixida serà:
Hola, Juan
Hola, Marta
Les funcions poden retornar un valor amb el comando return:
doble() {
resultat=$((2 * $1))
return $resultat
}
doble 5
echo "El doble de 5 és $?"
Fixa’t que la variable especial $? emmagatzemma el resultat de l’ultim comando executat.
Podem executar una comando posant-lo en una línia del nostre script. Per exemple per a obtindre el UID de l’usuari batoi farem:
grep "batoi" /etc/passwd | cut -d ":" -f 1
Però què pasa si vuig guardar el resultat en una variable. El següent codi NO FUNCIONARIA:
uidbatoi=grep "batoi" /etc/passwd | cut -d ":" -f 1
Per a executar un comando DINS d’una línia del script (per a guardar el resultat en una variable o per a usar-ho en una condició) hem d’escriure-lo dins de $(...), per exemple:
uidbatoi=$(grep "batoi" /etc/passwd | cut -d ":" -f 1)
echo "$uidbatoi" # Mostrarà el resultat del comando
o també
if [ $(grep "batoi" /etc/passwd) = "" ]
then
echo "No existe el usuario batoi"
fi
El valor retornat per l’ultim comando executat (o la última funció cridada) es guarda en la variable especial $?. Si es tracta d’un comando del sistema que retorne 0 significa que s’ha executat correctament i si retorna altre número és que ha hagut un error. Per exemple:
cp alumnes.txt ./prova
if [ $? -eq 0 ]
then
echo "El fitxer s'ha copiat correctament"
else
echo "S'ha produit l'error $? copiant el fitxer"
fi
Per a calcular una expressió utilitzem $((...)):
comptador=1
comptador=$((comptador + 1))
echo "$comptador" # Mostrarà 2
Per a depurar un script podem posar al principi el comando:
set -x
això farà que es mostre cada línia abans d’executar-se.